Carta de l’Assemblea Social del Poblenou als sindicats que van convocar manifestacions a la tarda de la Vaga General del #14N

El que ja sabem

El passat #14N, després de les manifestacions que hi va haver a la tarda al centre de Barcelona convocades per diversos sindicats, un projectil de goma disparat pels Mossos d’Esquadra va anar a parar aleatòriament a un dels milers d’ulls que per aquella zona circulaven: entre Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya. Avui la Ester ha perdut un ull per un tret vergonyós de la policia catalana, impune gràcies a CiU. I perquè no en quedi cap dubte: hi ha testimonis i proves materials que es van disparar projectils de goma (foam) en aquell dia, en aquella hora i en aquella zona… no sigui que algú es cregui les mentides de Felip Puig i dels comandaments dels Mossos d’Esquadra.

Més informació dels fets a: http://stopbalesdegoma.org/

Trenquem el silenci!

Però més enllà de la ràbia que suposa aquest fet; més enllà de les mentides de Felip Puig i dels comandaments dels Mossos; més enllà de la indignació per l’ocultació mediàtica del fet per part dels mitjans de comunicació grans, en concret TV3… més enllà d’aquestes ràbies acumulades n’hi ha una que ens desconcerta: EL SILENCI DELS CONVOCANTS DE LES MANIFESTACIONS: UGT, CCOO, USOC, CSC, Plataforma prou retallades, CNT, CGT, COS…

Com pot ser que uns sindicats convoquin una manifestació i que, producte d’ella, una persona perdi un ull? Com pot ser que no diguin res públicament? Com pot ser que es desentenguin de la pèrdua d’un ull d’una dona? Com pot ser que es quedin muts? Què vol dir el seu silenci?

No fa falta deixar clara la correlació directa que hi ha entre els que convoquen una vaga i manifestació, amb que hi hagi gent que se suma i les seves conseqüències. No es tracta de culpabilitat sinó de la responsabilitat de defensar als demmificats fruit de la repressió policial (ferits, detinguts, etc) davant una manifestació que has convocat… i per suposat, demanar responsabilitats davant fets com un tret a l’ull d’una dona. El silencio és complicitat! Esperem que mori algú per a reaccionar? Hem d’anar més enllà de declaracions i discusions a tertúlies sobre el número d’assistents. Cumplint el guió tot queda en l’oblid, mentre privadament se sufreix les conseqüències de la repressió i del silenci còmplice.

Ens indigna el silenci dels sindicats que van convocar les manifestacions a la tarda del 14 de Novembre, dia de Vaga General, davant la pèrdua d’un ull de l’Ester producte d’un tret dels Mossos i de la política repressiva de CiU.

Per això exigim als SINDICATS que es posicionin fent una roda de premsa deixant clara la seva posició i demanant responsabilitats davant una agressió policial tant greu.

També demanem a les assemblees que es posicionin així com totes les persones. Ens comuniquem a través del Twitter amb el HT #STOPbalesdeGOMA

Sindicats, us toca moure fitxa. La vostra responsabilitat està en interrogant ara mateix per a moltes persones, assemblees, col·lectius i moviments socials.

 

Assemblea Social del Poblenou

http://www.assembleasocial.poblenou.org/